dimecres, 11 de maig del 2016

Ampliació Tema 13

AMPLIACIÓ TEMA 13: IPAD


Aplicacions educatives del IPAD:


  • iCuadernos Rubio
Comencem amb el clàssic entre els clàssics, els Quaderns Rubio, amb els quals hem estudiat ja diverses generacions i que estan ja adaptats també a les noves tecnologies, perquè els xiquets d'avui els puguen seguir utilitzant en els seus tablets, amb col·leccions dedicades a tasques diverses: operacions de càlcul, problemes matemátcos, per a aprendre a escriure i, per als més xicotets, també per a aprendre a acolorir.

  • Geometria Montessory
Una aplicació ara que se centra en les matemàtiques i més específicament en un àrea que sol quedar més descurada en és tipus d'aplicacions, que normalment se centren en l'aritmètica: amb Geometria Montessory els xiquets aprendran geometria de forma senzilla, associant les figures als objectes presents en la nostra vida quotidiana, primer, i amb mini-jocs per a aprofundir una mica més després.


  • El Cos Humà
Una de les aplicacions més recomanades sempre que parlem de apps educatives és sens dubte la del Cos Humà, i hi ha bons motius per a açò, ja que és una de les més completes en aquest àrea i el seu disseny està molt cuidat, permetent-nos entendre no solament com són tots els òrgans i com funcionen, amb animacions molt il·lustratives, sinó també com es relacionen uns amb uns altres en el cos.






  • Videos explicatius de la utilitat de l'IPAD i com funciona. A més dels avantatges i desavantatges de les diferents versions que van apareguent:


Amplicació Tema 12

AMPLICACIÓ TEMA 12: LINUX


Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat, la primera, és que és lliure, açò significa que no hem de pagar ningun tipus de llicència a cap casa desenvolupadora de programari per l'ús del mateix, la segona, és que el sistema ve acompanyat del codi font.

El sistema ho formen el nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes / biblioteques que fan possible la seua utilització. Molts d'aquests programes i biblioteques han sigut possibles gràcies al projecte GNU, per açò mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux, per a ressaltar que el sistema ho formen tant el nucli com a gran part del programari produït pel projecte GNU.

Linux es distribueix sota la GNU General Public License per tant, el codi font ha d'estar sempre accessible i qualsevol modificació o treball derivat ha de tenir aquesta llicència.

El sistema ha sigut dissenyat i programat per multitud de programadors al voltant del món. El nucli del sistema segueix en continu desenvolupament sota la coordinacion de Linus Torvalds, la persona de la qual partio la idea d'aquest projecte, a principis de la dècada dels noranta. Avui en dia, grans compañias, com a IBM, SUN, HP, Novell i RedHat, entre moltes altres, aporten a Linux grans ajudes tant econòmiques com de codi.

Dia a dia, més i més programes i aplicacions estan disponibles per a aquest sistema, i la qualitat dels mateixos augmenta de versió a versió. La gran majoria dels mateixos vénen acompanyats del codi font i es distribueixen generalment sota els terminos de llicència de la GNU General Public License.

Més i més cases de programari comercial distribueixen els seus productes per a Linux i la presència del mateix en empreses augmenta constantment per l'excel·lent relació qualitat-preu que s'aconsegueix amb Linux.

Les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar Linux són Intel 386-, 486-, Pentium, Pentium Pro, Pentium II/III/IV, IA-64, Amd 5x86, Amd64, Cyrix i Motorola 68020,IBM S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MIPS, PowerPC, SPARC i UltraSPARC. A més no és dificil trobar nous projectes portant Linux a noves arquitexturas.

CARACTERÍSTIQUES:

Llista de les característiques més importants de GNU/LINUX:

  • Multitarea: La paraula multitarea descriu l'habilitat d'executar diversos programes al mateix temps. LINUX utilitza la trucada multitarea preeventiva,la qual assegura que tots els programes que es estan utilitzant en un moment donat seran executats, sent el sistema operatiu l'encarregat de cedir temps de microprocessador a cada programa.
  • Multiusuario:Molts usuaris usant la mateixa maquina al mateix temps.
  • Multiplataforma: Les plataformes en les quals al principi es pot utilitzar Linux són 386-, 486-. Pentium, Pentium Pro, Pentium II,Amiga i Atari, tambien existeixen versions per a la seua utilizacion en altres plataformes, com amd64, Alpha, ARM, MIPS, PowerPC i SPARC.
  • Multiprocessador: Suport per a sistemes amb mes d'un processador aquesta disponible per a Intel, AMD i SPARC.
  • Funciona en manera protegida 386.
  • Protecció de la memòria entre processos, de manera que un d'ells no puga penjar el sistema.
  • Càrrega d'executables per demanda: Linux només llig del disc aquelles parts d'un programa que estan sent usades actualment.
  • Política de còpia en escriptura per a la compartició de pàgines entre executables: açò significa que diversos processos poden usar la mateixa zona de memòria per a executar-se. Quan algun intenta escriure en aqueixa memòria, la pàgina (4Kb de memòria) es copia a un altre lloc. Aquesta política de còpia en escriptura té dos beneficis: augmenta la velocitat i redueix l'ús de memòria.
  • Memòria virtual usant paginació (sense intercanvi de processos complets) a disc: A una partició en el sistema d'arxius, amb la possibilitat d'afegir més àrees d'intercanvi sobre la marxa.
  • La memòria es gestiona com un recurs unificat per als programes d'usuari i per al caché de disc, de tal forma que tota la memòria lliure pot ser usada per a caché i aquesta pugues al seu torn ser reduïda quan s'executen grans programes.
  • Llibreries compartides de càrrega dinàmica (DLL's) i llibreries estàtiques.
  • Es realitzen bolcats d'estat (core dumps) per a possibilitar les anàlisis post-mortem, permetent l'ús de depuradors sobre els programes no solament en execució sinó també després d'avortar aquests per qualsevol motiu.
  • Compatible amb POSIX, System V i BSD a nivell font.
  • Emulació de iBCS2, quasi completament compatible amb SCO, SVR3 i SVR4 a nivell binari.
  • Tot el codi font està disponible, incloent el nucli complet i tots els drivers, les eines de desenvolupament i tots els programes d'usuari; a més tot açò es pot distribuir lliurement. Hi ha alguns programes comercials que estan sent oferits per a Linux actualment sense codi font, però tot el que ha sigut gratuït segueix sent gratuït.
  • Control de tasques POSIX.
  • Pseudo-terminals (pty's).
  • Emulació de 387 en el nucli, de tal forma que els programes no hagen de fer la seua pròpia emulació matemàtica. Qualsevol màquina que execute Linux semblarà dotada de coprocessador matemàtic. Per descomptat, si l'ordinador ja té una FPU (unitat de coma flotant), aquesta serà usada en lloc de l'emulació, podent fins i tot compilar el teu propi kernel sense l'emulació matemàtica i aconseguir un xicotet estalvi de memòria.
  • Suport per a molts teclats nacionals o adaptats i és bastant fàcil afegir nous dinàmicament.
  • Consoles virtuals múltiples: diverses sessions de login a través de la consola entre les quals es pot canviar amb les combinacions adequades de tecles (totalment independent del maquinari de video). Es creen dinàmicament i pots tenir fins a 64.
  • Suport per a diversos sistemes d'arxiu comuns, incloent minix-1, Xenix i tots els sistemes d'arxiu típics de System V, i té un avançat sistema d'arxius propi amb una capacitat de fins a 4 Tb i noms d'arxius de fins a 255 caràcters de longitud.
  • Accés transparent a particions MS-DOS (o a particions US/2 FAT) mitjançant un sistema d'arxius especial: no és necessari cap comando especial per a usar la partició MS-DOS, aquesta sembla un sistema d'arxius normal d'Unix (excepte per algunes restriccions en els noms d'arxiu, permisos, i aqueixes coses). Les particions comprimides de MS-DOS 6 no són accessibles en aquest moment, i no s'espera que el siguen en el futur. El suport per a VFAT, FAT32 (WNT, Windows 95/98) es troba suportat des de la version 2.0 del nucleo i el NTFS de WNT des de la version 2.2 (Est ultime solament en manera lectura).
  • Suport en només lectura de HPFS-2 de l'US/2 2.1
  • Sistema d'arxius de CD-ROM que llig tots els formats estàndard de CD-ROM.
  • TCP/IP, incloent ssh, ftp, telnet, NFS, etc.
  • Appletalk.
  • Programari client i servidor Netware.
  • Lan Manager / Windows Native (SMB), programari client i servidor.
  • Diversos protocols de xarxa inclosos en el kernel: TCP, IPv4, IPv6, AX.25, X.25, IPX, DDP, Netrom, etc.

EL KERNEL DE LINUX 4.1 ES LTS:

Estem bastant acostumats a parlar de LTS (Long Term Support), sobretot els usuaris de Ubuntu o derivats, però dins del nostre sistema operatiu preferit hi ha un altre àmbit en el qual també s'utilitza el suport estès i és gens menys que en el kernel. És que des de fa temps hi ha un projecte, llançat per la Fundació Linux i des d'on ara ens avisen que el kernel de Linux 4.1 serà una versió LTS.

Així ho ha informat Greg Kroah-Hartman, un destacat desenvolupador que és l'encarregat del manteniment de les branques d'aquest projecte anomenat LTSi (Long Term Support Initiative), alguna cosa que a més ha sigut confirmat per la Fundació en afirmar que el kernel de Linux 4.1 serà la versió LTS d'enguany 2015.

PERO LINUX NO ES PERFECTE:


Com crerar virus, infectar equips remots, 
activar y graba webcam amb Kali Linux

Amplicació Tema 11

AMPLICACIÓ TEMA 11: OBJECTES D'APRENENTATGE I LLICÈNCIES


Posar les vostres obres sota una llicència Creative Commons no significa que no tinguen copyright. Aquest tipus de llicències ofereixen alguns drets a terceres persones sota certes condicions.


Reconeixement (Attribution): En qualsevol explotació de l'obra autoritzada per la llicència farà falta reconèixer l'autoria.

No Comercial (Senar commercial): L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials.

Sense obres derivades (No Derivate Works): L'autorització per a explotar l'obra no inclou
la transformació per a crear una obra derivada.

Compartir Igual (Share alike): L'explotació autoritzada inclou la creació d'obres derivades 
sempre que mantinguen la mateixa llicència en ser divulgades.


Amb aquestes condicions es poden generar les sis combinacions que produeixen les llicències Creative Commons:


Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent una finalitat comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.


Reconeixement – NoComercial (by-nc): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no es faça un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.

Reconeixement – NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la qual regula l'obra original.


Reconeixement – NoComercial – SinObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.


Reconeixement – CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la qual regula l'obra original.

Reconeixement – SinObraDerivada (by-nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.
  • Obtenir la llicència
Quan hages fet la teua elecció tindràs la llicència adequada per al teu treball expressada de tres formes:

Commons Deed: És un resum fàcilment comprensible del text legal amb les icones rellevants.
Legal Code: El codi legal complet en el qual es basa la llicència que has escollit.
Digital Code: El codi digital, que pot llegir la màquina i que serveix perquè els motors de cerca i altres aplicacions identifiquen el teu treball i les seues condicions d'ús.
Utilitzar la llicència

Una vegada escollida la llicència has d'incloure el botó Creative Commons “Alguns drets reservats” en el teu lloc, prop de la vostra obra. Aquest botó enllaça amb el Commons Deed, de manera que tots puguen estar informats dels condiciones de la llicència. Si trobes que la teua llicència ha sigut violada, llavors tindràs les bases per a poder defensar els teus drets.

  • El que fan les nostres llicències
Les Llicències de drets d'autor Creative Commons i les seues eines, formen un equilibri dins de la premissa tradicional de "tots els drets reservats" que les lleis de propietat intel·lectual estableix. Les nostres eines proporcionen a tothom, des del creador individual a grans companyies així com a les institucions, una forma simple i estandarditzada d'atorgar permisos legals a les seues obres creatives. La combinació de les nostres eines i els nostres usuaris conforma vasta i creixent patrimoni digital un conjunt de contingut que pot ser copiat, distribuït, editat,remezclado i desenvolupat , tot açò dins dels limites de la llei de propietat intel·lectual.
  • Disseny i justificació de la llicència
Totes les llicències de Creative Commons tenen moltes característiques importants en comú. Cada llicència ajuda als creadors - als quals cridem licenciadores en utilitzar les nostres eines - a retenir els drets de propietat intel·lectual al mateix temps que permeten a uns altres copiar, distribuir i fer alguns usos de la seua obra - almenys per a finalitats no comercials. Cada llicència de Creative Commons també assegura que els licenciadores siguen reconeguts com a autors de la seua obra com es mereixen. Cada llicència de Creative Commons és vigent a tot el món i dura tant com duren els drets de propietat intel·lectual aplicables (perquè estan construïdes a partir de les lleis de propietat intel·lectual). Aquestes característiques comunes serveixen com a base, sobre la qual els licenciadores poden optar per atorgar permisos addicionals en el moment de decidir com volen que siga utilitzada la seua obra.

El licenciador de Creative Commons respon a unes poques qüestions sobre el camí de escogerr una llicència — en primer lloc, vull permetre l'ús comercial o no? i segon vull permetre obres derivades? Si el licenciador decideix permetre obres derivades, podrà al seu torn exigir açò mateix a qualsevol que utilitze l'obra — les cridem — per a fer una obra accessible sota els mateixos termes de llicència. Ho cridem "Compartir Igual" i és un dels mecanismes que ( de ser escollit) permet que amb el temps el patrimoni digital cresca. Compartir Igual s'inspira per la GNU General Public License, utilitzada per molts projectes lliures i de programari obert.

Les nostres llicències no afecten a les llibertats que la llei proporciona als usuaris d'obres creatives que d'una altra forma resulten protegits per drets de copyright tals com el de tracte just. Les llicències de creative commons requereixen als licenciatarios obtenir permís per a utilitzar una obra, de qualsevol altra forma que sent reservada de forma exclusiva al licenciador i no resulte expressament permès per llicència . Els licenciatarios han de reconèixer al licenciadoor,mantenir els avisos legals intactes en totes les còpies de l'obra, i vincular la llicència a les còpies de l'obra. Els licenciatarios no podran utilitzar cap mesura tecnològica que restringisca a altres persones l'accés a l'obra.

  • Tres “Capes” de les llicències
Llegible per máquinasLegible per humanosCódigo Legal
Nostres llicències de drets d'autor incorporen un innovador i únic disseny de tres capes. Cada llicència comença com una eina legal tradicional, en el tipus de llenguatge i format de text que la majoria dels advocats coneix i adora. Cridem a aquesta capa el Codi Legal de cada llicència.

Però a causa que la majoria dels creadors, educadors i científics no són advocats, també fem disponibles les llicències en un format en què les persones normals puguen entendre: el resum de la llicència o "Commons Deed" (també conegut com la versió "llegible per humans" de la llicència). Es tracta d'una referència pràctica per a llicenciadores i licenciatarios, que resumeix i expressa alguns dels termes i condicions més importants. Pensa en el Commons Deed com una interfície amistosa per al Codi Legal que està sota, encara que el resum en si mateix no és una llicència i el seu contingut no és part del Codi Legal pròpiament tal.

La capa final de la llicència reconeix que el programari, des dels motors de cerca passant per l'ofimàtica fins a arribar a l'edició de música, juga un paper important en la creació, copiat, difusió i distribució d'obres. A fi de facilitar que la Web sàpia on hi ha obres disponibles sota llicències Creative Commons, lliurem una versió "llegible per màquines" de la llicència: un resum dels drets i obligacions clau escrits en un format tal que els sistemes informàtics, motors de cerca i altres formes de tecnologia poden entendre. Per a aconseguir açò, hem desenvolupat una manera estandarditzada de descriure les llicències que el programari pot entendre denominat CC Rights Expression Language (CC REL).

Cercar per contingut obert és una important funció habilitada per la nostra proposta. Pots usar Google per a cercar contingut amb Creative Commons, cercar imatges en Flickr, discos en Jamendo, i mitjans en general en spinxpress. Wikimedia Commons, el repositori multimèdia de Wikipedia, és un dels nostres principals usuaris de llicències.

En conjunt, aquestes tres capes de les llicències garanteixen que l'espectre de drets no siga només un concepte jurídic. És alguna cosa que els creadors de les obres poden entendre, els seus usuaris poden entendre, i fins i tot la pròpia web pot entendre.

  • Funcions de les llicències de manera mes extensa:
Reconeixement CC BY

Aquesta llicència permet a uns altres distribuir, barrejar, ajustar i construir a partir de la seua obra, fins i tot amb finalitats comercials, sempre que li siga reconeguda l'autoria de la creació original. Aquesta és la llicència més servicial de les oferides. Recomanada per a una màxima difusió i utilització dels materials subjectes a la llicència.

Reconeixement-CompartirIgual CC BY-SA

Aquesta llicència permet a altres re-barrejar, modificar i desenvolupar sobre la teua obra fins i tot per a propòsits comercials, sempre que t'atribuïsquen el crèdit i llicencien les seues noves obres sota idèntics termes. Aquesta llicència és a quina comparada amb les llicències de "copyleft" i les de programari "open source". Qualsevol obra nova basada en la teua , ho serà sota la mateixa llicència, de manera que qualsevol obra derivada permetrà també el seu ús comercial. Aquesta llicència és la utilitzada per Wikipedia i es recomana per a aquells materials que puguen beneficiar-se de la incorporació de contingut provinent de Wiikipedia o altres projectes llicenciats de la mateixa forma.

Reconeixement-SinObraDerivada CC BY-ND

Aquesta llicència permet la redistribució, comercial i no comercial, sempre que l'obra no es modifique i es transmeta íntegrament, reconeixent la seua autoria.

Reconeixement-NoComercial CC BY-NC

Aquesta llicència permet a uns altres entremesclar, ajustar i construir a partir de la seua obra amb finalitats no comercials, i encara que en les seues noves creacions hagen de reconèixer-li la seua autoria i no puguen ser utilitzades de manera comercial, no han d'estar sota una llicència amb els mateixos termes.

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 
CC BY-NC-SA

Aquesta llicència permet a uns altres entremesclar, ajustar i construir a partir de la seua obra amb finalitats no comercials, sempre que li reconeguen l'autoria i les seues noves creacions estiguen sota una llicència amb els mateixos termes.

Reconeixement-NoComercial-SinObraDerivada CC BY-NC-ND

Aquesta llicència és la més restrictiva de les sis llicències principals, només permet que uns altres puguen descarregar les obres i compartir-les amb altres persones, sempre que es reconega la seua autoria, però no es poden canviar de cap manera ni es poden utilitzar comercialment

EN RESUM:























LLICÈNCIA COPYLEFT:

El copyleft és un mètode general per a fer un programa (o un altre tipus de treball) lliure, exigint que totes les versions modificades i esteses del mateix siguen també lliures.

La forma més simple de fer que un programa siga lliure és posar-ho baix domini públic, sense drets d'autor. Açò permet a la gent compartir el programa i les seues millores si així ho desitgen. Però també permet que gent no tan cooperativa convertisca el programa en programari privatiu. Poden realitzar-se tants canvis com es vulga i distribuir el resultat com un producte privatiu. Les persones que reben el programa amb aqueixes modificacions no tenen la llibertat que l'autor original els va donar, ja que han sigut eliminades per l'intermediari.

L'objectiu del Projecte GNU és donar a tots els usuaris la llibertat de redistribuir i canviar programari GNU. Si els intermediaris pogueren llevar la llibertat, tindríem molts usuaris, però no tindrien les anteriors llibertats. Per açò, en lloc de posar el programari GNU baix domini públic, ho protegim amb “Copyleft”. Amb copyleft qualsevol que redistribuïsca el programari, amb o sense canvis, deurà atorgar a l'usuari la llibertat de copiar-ho i modificar-ho, garantint que es mantindran aquestes llibertats per a tots els usuaris.


L'autor mateix pot crear la seua pròpia llicència simplement esmentant les seues condicions en un lloc visible a tots els usuaris.

Principalment els aspectes que es consideren i que es volen alliberar de la necessària petició d'autorització a l'autor cada vegada que es difonga l'obra, són els següents:

vull o no que s'esmente l'autoria de l'obra quan és difosa.
vull o no que algú que no siga l'autor puga lucrarse amb l'obra.
vull o no que s'utilitze part d'ella per a una altra creació.
vull o no que es modifique.
vull o no que siga distribuïda i compartida en part o íntegrament sota altres condicions diferents de les quals he triat.