Ampliació Tema 5

AMPLIACIÓ TEMA 5:WEB 2.0

WEBS 1.0 2.0 3.0

• DEFINICIÓ DE WEB 1.0

La web primitiva, la del segle 20, era aquella que es caracteritza principalment per ser unidireccional i realitzada sobre continguts estàtics. Les primeres pàgines que vam veure en Internet publicaven continguts de text que, una vegada publicats, no s'actualitzaven llevat que el "*webmaster" modificara aquests continguts i tornara a pujar la web de nou a internet.

La web 1.0 tenia un caràcter principalment divulgatiu, i van començar a penjar-se d'internet documents i informació principalment cultural. A poc a poc les empreses van començar a prendre part i les primeres webs d'empresa van sorgir, amb dissenys molt pobres (no hi havia eines, ni tecnologia, ni connexió suficient com per a fer-ho millor) i continguts que ràpidament quedaven antiquats en ser complex actualitzar-los.

• DEFINICIÓ DE WEB 2.0

Web 2.0 és un concepte que es va encunyar en 2003 i que es refereix al fenomen social sorgit a partir del desenvolupament de diverses aplicacions en Internet. El terme estableix una distinció entre la primera època de la Web (on l'usuari era bàsicament un subjecte passiu que rebia la informació o la publicava, sense que existiren massa possibilitats perquè es generara la interacció) i la revolució que va suposar l'auge dels blogs, les xarxes socials i altres eines relacionades.

La Web 2.0, per tant, està formada per les plataformes per a la publicació de continguts, com a Blogger, les xarxes socials, com Facebook, els serveis coneguts com a wikis (Wikipedia) i els portals d'allotjament de fotos, àudio o vídeos (*Flickr, YouTube). L'essència d'aquestes eines és la possibilitat d'interactuar amb la resta dels usuaris o aportar contingut que enriquisca l'experiència de navegació.

És important tenir en compte que no existeix una definició precisa de Web 2.0, encara que és possible aproximar-se a ella establint certs paràmetres. Una pàgina web que es limita a mostrar informació i que ni tan sols s'actualitza, forma part de la generació 1.0. En canvi, quan les pàgines ofereixen un nivell considerable d'interacció i s'actualitzen amb les aportacions dels usuaris, es parla de Web 2.0.

cal esmentar que les diferències entre la primera i la segona era de la Web no es basen en un canvi a nivell tecnològic en els servidors, encara que naturalment s'ha donat un considerable avanç en el maquinari; és l'enfocament de la Xarxa, els objectius i la forma en la qual els usuaris van començar a percebre la informació en línia el que caracteritza aquest renàixer, que va tenir lloc silenciosa però veloçment, al començament del nou mil·lenni.

Fins llavors, Internet era un univers de dades majoritàriament estàtiques, una font de consulta revolucionària que atreia a milions de persones a contemplar-la passivament. Si ben els fòrums i el xat daten de la Web 1.0, aquests es trobaven ben diferenciats dels llocs tradicionals (tal com ocorre en l'actualitat); navegar era similar a visitar un gran centre comercial, amb infinitat de tendes, en les quals era possible comprar productes, però no alterar les seues vidrieres.

Web 2.0Amb l'arribada de la Web 2.0, es va produir un fenomen social que va canviar per sempre la nostra relació amb la informació, principalment perquè ens va fer part d'ella: en l'actualitat, una notícia sobre una manifestació en contra del maltracte animal no està completa sense mostrar quants usuaris de Facebook van llegir i van gaudir de la mateixa, quin percentatge de lectors està a favor del moviment, i els comentaris, que moltes vegades aporten dades importants o assenyalen errors.

Com ocorre amb qualsevol fita en la història de la humanitat, la democràcia associada a la Web 2.0 ha impactat seriosament en els mitjans de comunicació tradicionals, principalment en aquells que no van saber adaptar-se a aquesta nova ona de llibertats. L'última dècada ha vist el naixement de diversos periòdics i revistes independents que han sabut establir-se i aconseguir un gran èxit a nivell mundial, oposat al decaïment d'antics colossos.

No és fàcil per als periodistes acceptar que sota un article que els va prendre dies de recerca i elaboració els usuaris tinguen el dret a insultar-los i menysprear-los, a amenaçar a les seues famílies o a penjar *fotomontajes amb la seua cara; però aquestes són algunes de les conseqüències negatives de la Web 2.0, i solament acceptant-les i evitant astutament els abusos és possible aconseguir l'èxit sense morir en l'intent.

Alguns experts associen la Web 3.0 a la Web semàntica, que consisteix en la inclusió de metadades semàntiques o ontològics (que descriuen els continguts i les relacions entre les dades) perquè puguen ser rastrejats per sistemes de processament.

• DEFINICIÓ DE WEB 3.0

La web 3.0 és la web semàntica, la web del núvol, la web de les aplicacions i la web multidispositiU. Avui dia ja no solament utilitzem ordinadors per a connectar-nos a Internet. Els tablets, els smartphones, i fins i tot els mapes interactius, algunes tendes, i en un futur no llunyà l'automoció estarà consumint Internet.

La web 3.0 es presenta com una web intel·ligent (encara que creiem que para açò falta bastant), i principalment aprofita el núvol per a prestar serveis a l'usuari i eliminar la seua necessitat de disposar de sistemes operatius complexos i grans discos durs per a emmagatzemar la seua informació.

I tornant al principi, és curiós que després de quasi 20 anys d'internet, hi haja encara avui dia tantes empreses que segueixen torçant la cara a internet.

La Web 3.0 és un terme que no acaba de tenir un significat ja que diversos experts han intentat donar definicions que no concorden o encaixen la una amb l'altra però que, en definitiva, va unida a voltes amb la Web Semàntica.

En el que al seu aspecte semàntic es refereix, la Web 3.0 és una extensián del World Wide Web en el qual es pot expressar no solament llenguatge natural, també es pot utilitzar un llenguatge que es pot entendre, interpretar utilitzar per agents programari, permetent d'aquesta manera trobar, compartir i integrar la informació més fàcilment.

L'acabe s'encunye en 2001 en un article científic escrit per American Boauthored *Berners-Lee en el qual es descrivia el terme com a lloc en el qual les màquines poden llegir pàgines Web amb la mateixa facilitat amb la qual els humans ho fem.

Uns altres dels termes que s'han utilitzat per a definir la Web 3.0 fan referència a la transformació de la Web en una base de dades, un moviment cap a la fabricació de contingut accessible per a múltiples cercadors, la influència de la Intel·ligència Artificial, la Web Semàntica o la Web *geoespacial.

La Web 3.0 i els seus serveis es fonamenten en el col·lectiu de la Web Semàntica, cerques de llenguatge natural, data-mining, aprenentatge automàtic i assistència d'agents, tot açò conegut com a tècniques de la Intel·ligència Artificial o Intel·ligència Web.

D'acord a alguns experts, “la Web 3.0 està caracteritzada i aprovisionada per l'encertada unió de la Intel·ligència Artificial i la Web”, mentre que alguns experts han definit la Web 3.0 com el següent pas en la progressió de les tuberís que conformen Internet.

Ampliació Tema 4

AMPLIACIÓ TEMA 4: LA SOCIETAT TIC

Ara com ara la societat, la nostra, es caracteritzada per l'ús generalitzat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en totes les activitats humanes i per una forta tendència a la mundialització econòmica i cultural (veure exigeix de tots els ciutadans noves competències personals, socials i professionals per a poder afrontar els continus canvis que imposen en tots els àmbits els ràpids avanços de la Ciència i la nova “economia global” .

L'impacte que comporta el nou marc globalitzat del món actual i els seus omnipresents, imprescindibles i poderoses eines TIC, està induint una profunda revolució en tots els àmbits socials que afecta també, i molt especialment, al món educatiu. 

Estem davant una nova cultura que suposa noves formes de veure i entendre el món que ens envolta, que ofereix nous sistemes de comunicació interpersonal d'abast universal i informa de “tot”, que proporciona mitjans per a viatjar amb rapidesa a qualsevol lloc i instruments tecnificats per a realitzar els nostres treballs, i que presenta nous valors i normes de comportament. Òbviament tot açò té una forta repercussió en l'àmbit educatiu:

Davant l'efervescent i canviant societat actual, les necessitats de formació dels ciutadans es perllonguen més enllà dels primers estudis profesionalizadors i s'estenen al llarg de tota la seua vida. La formació contínua resulta cada vegada més imprescindible, tant per les exigències derivades dels canvis en els entorns laborals com també per a fer front als canvis que es produeixen en els propis entorns domèstics i d'oci.

Creix la importància de l'educació informal a través dels mitjans de comunicació social i molt especialment Internet. Encara que els coneixements adquirits ocasionalment a través d'aquests mitjans moltes vegades resulten desestructurats i poc precisos, la quantitat de temps que les persones els dediquen i les infinites possibilitats d'accés a atractives informacions multimèdia que proporcionen (periòdics i revistes, pel·lícules, programes TV, informatius d'actualitat, reportatges, tot tipus de pàgines web, jocs…) fan d'ells una de les principals fonts d'informació i formació dels ciutadans.

Tot es revisa, tot canvia: els objectius i els programes de les institucions formatives (que entre altres coses inclou l'alfabetització digital), les infraestructures físiques i tecnològiques, l'organització i gestió dels centres, els materials formatius i les metodologies que s'utilitzen… Es va perfilant un nou model d'escola i d'institucions formatives en general. Apareixen nous entorns formatius en el ciberespai, que alliberen als estudiants i professors de les exigència de coincidència en el temps i en l'espai, i faciliten així l'accés a la formació en qualsevol circumstància al llarg de tota la vida. 

Els nous sistemes de formació on-line (aprofitant els recursos informàtics i el ciberespai) milloren amb molt les prestacions de l'ensenyament a distància tradicional, que solament disposava del correu, el telèfon i la radiotelevisió com a canals de comunicació i difusió dels recursos didàctics audiovisuals i en paper .

I per descomptat tot açò exigeix noves competències professionals per als formadors.

Les conseqüències socials d'aquesta nova forma d'organització social que és la Societat Informacional són:

“1. La dualizació social deguda a la fragmentació del mercat laboral i al repartiment desigual del treball entre la població potencialment activa. Segons explica André Gorz en la Metamorfosi del treball, existeix un 25% de la població activa empleada en treballs qualificats, de caràcter estable i a temps complet. És el que Michael *Piore denomina segment superior del mercat de treball (*Toharia, 1983), enfront del segment inferior, caracteritzat per la inestabilitat dels treballs i la baixa qualificació. André Gorz afirma que el 50% de la població activa ocupa els esglaons més baixos de processos altament mecanitzats, exposats a les fluctuacions del mercat, amb poca o nul·la capacitat de sindicació i, per tant, subjectes a la discrecionalitat de l'empresari, amb qui mantenen relacions personals. A més, estan els exclosos, segons la terminologia que s'utilitze, que segons Gorz són el 25% restant.”

2. La dualizació educativa. [Barreres per a la formació completa per a grups socials, que suposen exclusió] (…).

La desigualtat socioeconòmica i ètnica:
La societat informacional no solament significa una revaloració del coneixement i un ús intensiu de les TIC: també genera un augment de les desigualtats socials, si no existeix una intervenció decidida per a atallar-ho. Francisco J. Díez Palomar i Iolanda Tortajada (CREA), parleu dos dualitzacions, la social i l'educativa. La dualització social és deguda “a la fragmentació del mercat laboral i al repartiment desigual del treball entre la població potencialment activa” (Díez Palomar i Tortajada, 1999), existint una segment poblacional d'alta qualificació i un altre segment inferior de baixa qualificació caracteritzat per la inestabilitat laboral i l'amenaça d'exclusió social. 

Amb aquesta dualització social es relaciona la dualització educativa:
“En ser el coneixement l'element central del nou tipus de societat, l'educació s'erigeix en el factor més important. S'allarga l'escolarització obligatòria i mitjana de la població. Les persones accedeixen a trams de l'ensenyament abans reservats a les elits socials i culturals del país. No obstant açò, encara existeixen barreres d'accés als estudis que impedeixen a les persones que no posseeixen les credencials necessàries seguir els cursos de formació que els interessen. En la Societat *Informacional la dualizació educativa s'entén en termes mertonians: qui ha passat més temps en les aules (o seguint un cursos de formació) té més oportunitats que aquelles persones que no han pogut seguir una trajectòria acadèmica. Açò és el que Robert K. Merton denomina Efecte Mateo”
(Díez Palomar i Tortajada, 1999)

LES GRANS APORTACIONS DE LES TIC

Les Tecnologies de la Informació i les Comunicació (TIC) són inqüestionables i estan ací, formen part de la cultura tecnològica que ens envolta i amb la qual hem de conviure. Amplien les nostres capacitats físiques i mentals. I les possibilitats de desenvolupament social.

Incloem en el concepte TIC no solament la informàtica i les seues tecnologies associades, telemàtica i multimèdia, sinó també els mitjans de comunicació de tot tipus: els mitjans de comunicació social ("mass media") i els mitjans de comunicació interpersonals tradicionals amb suport tecnològic com el telèfon, fax...

• LES TIC CONFIGUREN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. L'ús extensiu i cada vegada més integrat (en els mateixos aparells i codis) de les TIC és una característica i factor de canvi de la nostra societat actual.

Canviants, seguint el ritme dels continus avanços científics i en un marc de globalització econòmica i cultural, contribueixen a la ràpida obsolescència dels coneixements i a l'emergència de nous valors, provocant contínues transformacions en les nostres estructures econòmiques, socials i culturals, i incidint en quasi tots els aspectes de la nostra vida: l'accés al mercat de treball, la sanitat, la gestió burocràtica, la gestió econòmica, el disseny industrial i artístic, l'oci, la comunicació, la informació, la manera de percebre la realitat i de pensar, l'organització de les empreses i institucions, els seus mètodes i activitats, la forma de comunicació interpersonal, la qualitat de vida, l'educació... El seu gran impacte en tots els àmbits de la nostra vida fa cada vegada més difícil que puguem actuar eficientment prescindint d'elles .
Les seues principals aportacions a les activitats humanes es concreten en una sèrie de funcions que ens faciliten la realització dels nostres treballs perquè, són aquests els que siguen, sempre requereixen una certa informació per a realitzar-ho, un determinat procesament de dades i sovint també la comunicació amb altres persones; i açò és precisament el que ens ofereixen les TIC.

• Aportacions:

- Fàcil accés a tot tipus d'informació, sobre qualsevol tema i en qualsevol format (textual, icònic, sonor), especialment a través de la televisió i Internet però també mitjançant l'accés a les nombroses col·leccions de discos en suport CD-ROM i DVD: sobre turisme, temes legals, dades econòmiques, enciclopèdies generals i temàtiques de tot tipus, pel·lícules i vídeos digitals (s'estan digitalitzant en suport DVD tota la producció audiovisual), bases de dades fotogràfiques...
La informació és la matèria primera que necessitem per a crear coneixements amb els quals afrontar les problemàtiques que se'ns van presentant cada dia en el treball, en l'àmbit domèstic, en reflexionar…

- Instruments per a tot tipus de procesament de dades. Els sistemes informàtics, integrats per ordinadors, perifèrics i programes, ens permeten realitzar qualsevol tipus de procesament de dades de manera ràpida i fiable: escriptura i còpia de textos, càlculs, creació de bases de dades, tractament d'imatges... Per a açò disposem de programes especialitzats: processadors de textos, editors gràfics, fulls de càlcul, gestors de bases de dades, editors de presentacions multimèdia i de pàgines web..., que ens ajuden especialment a expressar-nos i desenvolupar la nostra creativitat, realitzar càlculs i organitzar la informació 

- Canals de comunicació immediata, sincrònica i asíncrona, per a difondre informació i contactar amb qualsevol persona o institució del món mitjançant l'edició i difusió d'informació en format web, el correu electrònic, els serveis de missatgeria immediata, els *fórums telemàtics, les videoconferències, els blogs i les wiki...

- Emmagatzematge de grans quantitats d'informació en xicotets suports de fàcil transport (pendrives, discos durs portàtils, targetes de memòria...). Un pendrive d'1 Gbyte pot emmagatzemar al voltant d'un mil milions de caràcters, un volum equivalent a mil llibres de centenars de pàgines i a milers de fotografies de qualitat mitjana. I un disc dur portàtil de 200 Gbytes, pot emmagatzemar molts llargmetratge amb bona qualitat d'imatge.

- Automatització de tasques, mitjançant la programació de les activitats que volem que realitzen els ordinadors, que constitueixen el cervell i el cor de totes les TIC. Aquesta és una de les característiques essencials dels ordinadors, que en definitiva són "màquines que processen automàticament la informació seguint les instruccions d'uns programes".

- Interactivitat. Els ordinadors ens permeten “dialogar” amb programes de gestió, videojocs, materials formatius multimèdia, sistemes experts específics... Aquesta interacció és una conseqüència que els ordinadors siguen màquines programables i siga possible definir el seu comportament determinant les respostes que han de donar davant les diferents accions que realitzen davant ells els usuaris. 

- Homogeneïtzació dels codis emprats per al registre de la informació mitjançant la digitalització de tot tipus d'informació: textual, sonora, icònica i audiovisual. Amb l'ús dels equips adequats es pot captar qualsevol informació, processar-la i finalment convertir-la a qualsevol format per a emmagatzemar-la o distribuir-la. Així per exemple, hi ha programes de reconeixement de caràcters que lligen i converteixen en veu els textos, programes de reconeixement de veu que escriuen al dictat, *escáneres i càmeres digitals que digitalitzen imatges.

- Instrument cognitiu que potencia les nostres capacitats mentals i permet el desenvolupament de noves maneres de pensar.

• CIRCUMSTÀNCIES QUE LIMITEN L'EXPANSIÓ DE LES TIC:

Les TIC, fruit del desenvolupament científic, influeixen al seu torn en la seua evolució, contribuint al desenvolupament socioeconòmic i modificant el sistema de valors vigent. Encara que, com diu Sáez Vacas (1995), "la tecnologia canvia ràpidament fins a la forma com vivim, però en canvi nostres pròpies concepcions del món es modifiquen amb mandra".
D'altra banda, encara queda camí per recórrer fins que les TIC constituïsquen un instrument "*convivencial" en el sentit que ho enuncia Ivan *Illich: instrument que es pot manipular sense dificultat, no constitueix el monopoli d'una única classe de professionals, *repeta l'autonomia personal i no degrada l'entorn físic (p.i. el telèfon)
L'expansió de les TIC en tots els àmbits i estrats de la nostra societat s'ha produït a gran velocitat, i és un procés que contínua ja que van apareixent sense parar nous elements tecnològics. La progressiva disminució dels costos de la majoria dels productes tecnològics, fruit de l'increment dels volums de producció i de l'optimització dels processos fabrils, es deixa sentir en els preus i ens permet disposar de més prestacions pels mateixos diners, facilitant la introducció d'aquestes potents tecnologies en totes les activitats humanes i en tots els àmbits socioeconòmics. 
No obstant açò, malgrat aquestes magnífiques credencials que fan de les TIC instruments altament útils per a qualsevol persona, i per descomptat imprescindibles per a tota empresa, existeixen diverses circumstàncies que dificulten la seua més àmplia difusió entre totes les activitats i capes socials: 

- Problemàtiques tècniques: incompatibilitats entre diversos tipus d'ordinador i sistemes operatius, l'ample de banda disponible per a Internet (insuficient encara per a navegar amb rapidesa i visualitzar vídeo de qualitat on-line), la velocitat encara insuficient dels processadors per a realitzar algunes tasques (reconeixement de veu perfeccionat, traductors automàtics...)

- Falta de formació: la necessitat d'uns coneixements teòrics i pràctics que totes les persones han d'aprendre, la necessitat d'aptituds i actituds favorables a la utilització d'aquestes noves eines (alfabetització en TIC).

- Problemes de seguretat. Circumstàncies com el risc que es produïsquen accessos no autoritzats als ordinadors de les empreses que estan connectats a Internet i el possible robatori dels codis de les targetes de crèdit en comprar en les tendes virtuals, frena l'expansió del comerç electrònic i d'un major aprofitament de les possibilitats de la Xarxa.

- Barreres econòmiques. Malgrat el progressiu abaratiment dels equips i programes informàtics, el seu preu encara resulta prohibitiu per a moltes famílies. A més, el seu ràpid procés d'obsolescència aconsella la renovació dels equips i programes cada quatre o cinc anys.

- Barreres culturals: l'idioma dominant, l'anglès, en el qual vénen moltes referències i informacions d'Internet (hi ha moltes persones no ho coneixen); la tradició en l'ús d'instruments tecnològics avançats (inexistent en molts països poc desenvolupats), etc.

Ampliació Practica 3: Youtube

AMPLIACIÓ PRACTICA 3: YOUTUBE

Aquest seria el resultat final del vídeo:

• Com l'hem realitzat?

Aquest és un video totalment amateur, però aquesta pràctica ens ha resultat molt útil per a portar-lo a fí i poder emprar-lo en futures situacions.

Esta grabat a la Facultat de Educació de la Universitat d'Alacant, en diverses seqüències de 30 seg aproximadament. 

Després l'hem muntat, li hem afegit imatges i música, filtres i banners.

• Materials que hem emprat:

1. Mòbil per fer les grabacions
2. Un ordinador 
3. L'editor de Youtube

Ampliació Pràctica 2: Google Drive

AMPLIACIÓ PRACTICA 2: GOOGLE DRIVE

La practica de google drive consistia en la creació d'un compte a google drive per a poder compartir la informació amb els meus companys i a més tenir-la al meu núvol emmagatzemada per a no perdre-la.

Aquest recurs és molt útil per a treballar en grup.

Si triem la opció de compartir la meua carpeta amb qui nosaltres triem, podem estar treballant diverses persones alhora des de diferents dispositius i no es necessari que siga ni en el mateix moment ni en el mateix lloc. 

Aquesta seria la meua carpeta a google drive. Reb el nom de "Aulas Emma".

Per a vore el funcionament del drive creem:

• Un document de word de prova

• Un formulari de prova 

• Una fulla de càlcul de prova

• Una presentació de Power Point de prova 

Aquestes són totes les opcions que google drive ens ofereix per a treballar al seu servidor. També tenim l'opció de convertir a PDF.