Ampliació Tema 2

 INTEGRACIÓ DE LES TIC'S AL CURRÍCULUM

És sabut en l'arena educativa que un dels factors fonamentals que ha permitit la utilització educacional de les tecnologies d'informació i comunicació (Tics) és la no sempre clara diferència entre usar les tecnologies i la seua integració curricular. La diferència marca un fet significatiu. Usar curricularment les tecnologies pot implicar utilitzar-les per als més diverses finalitats, sense un propòsit clar de recolzar un aprendre d'un contingut.

Per contra, la integració curricular de les tecnologies de la informació implica l'ús d'aquestes tecnologies per a aconseguir un propòsit en l'aprendre d'un concepte, un procés, en una disciplina curricular específica. Es tracta de valorar les possibilitats didàctiques de les Tics en relació amb objectius i finalitats educatives. 

En integrar curricularment les Tics posem èmfasis en l'aprendre i com les Tics poden recolzar allò, sense perdre de vista que el centre és l'aprendre i no les Tics. Aquesta integració implica i inclou necessàriament l'ús curricular de les Tics.

Sorgeix llavors la necessitat de construir una definició pròpia d'Integració Curricular de les Tics. És per açò que ens sembla fonamental definir què és i què no és integració curricular de les Tics, és el primer pas per a decidir com i quan integrar-les al curriculum.

 Què és integració curricular de les Tics?

A partir de l'anàlisi anterior podem proposar una definició d'Integració Curricular de les Tics:
Integració curricular de Tics és el procés de fer-les enterament parteix del curriculum, com a part d'un tot, permeándolas amb els principis educatius i la didàctica que conformen l'engranatge de l'aprendre. Açò fonamentalment implica un ús harmònic i funcional per a un propòsit de l'aprendre específic en un domini o una disciplina curricular.

Així mateix, la integració curricular de les Tics implica:
• Utilitzar transparentemente de les tecnologies
• Usar les tecnologies per a planificar estratègies per a facilitar la construcció de l'aprendre
• Usar les tecnologies en l'aula
• Usar les tecnologies per a recolzar les classes
• Usar les tecnologies com a part del currículum
• Usar les tecnologies per a aprendre el contingut d'una disciplina
• Usar programari educatiu d'una disciplina

La literatura especialitzada ens proveeix de diverses definicions d'Integració Curricular de les Tics (ICT). Grave & Grave (1996) assenyalen que la ICT ocorre “quan les Tics assemblen confortablement amb els plans instruccionales del professor i representa una extensió i no una alternativa o una addició a elles”. Per a Merrill et al., (1996) la ICT implica una “combinació de les Tics i procediments d'ensenyament tradicional per a produir aprenentatge”, "actitud més que gens”, voluntat per a combinar tecnologia i ensenyament en una experiència productiva que mou a l'aprenent a un nou enteniment.

La Societat Internacional de Tecnologia en Educació (ISTE) defineix la ICT com la “difusió de les Tics com a eines per a estimular l'aprendre d'un contingut específic o en un context multidisciplinari. Usar la
tecnologia de manera tal que els alumnes aprenguen en formes impossibles de visualitzar anteriorment. Una efectiva integració de les Tics s'aconsegueix quan els alumnes són
capaços de seleccionar eines tecnològiques per a obtenir informació en forma actualitzada, analitzar-la, sintetitzar-la i presentar-la professionalment. La tecnologia hauria d'arribar
a ser part integral de com funciona la classe i tan assequible com altres eines utilitzades en la classe” (www.iste.org).

Gros (2000), en un llibre recent assenyala que la ICT és “utilitzar les Tics en forma habitual en les aules per a tasques variades com escriure, obtenir informació, experimentar, simular, comunicar-se, aprendre un idioma, dissenyar....tot açò en forma natural, invisible.....va més enllà del mer ús
instrumental de l'eina i se situa en el propi nivell d'innovació del sistema educatiu”.

Diversos autors plantegen la necessitat de la integració curricular de les Tics expressada en una planificació curricular d'aula, de manera que el seu ús responga a necessitats i demandes educatives (Reparaz et al., 2000; Escudero, 1992, 1995; Martínez Sánchez, 1995). Vásquez (1997) assenyala que “una adequada integració curricular de les Tics ha de plantejar-se no com a tecnologies o material d'ús, sinó com a tecnologies concordes amb els conceptes i principis generals que regeixen les accions i els processos educatius”.

Per a Dockstader (1999) integrar curricularment les Tics és utilitzar-les eficient i efectivament en àrees de contingut general per a permetre que els alumnes aprenguen com aplicar habilitats computacionals en formes significatives. És incorporar les Tics de manera que facilite l'aprenentatge dels alumnes. És usar programari perquè els alumnes aprenguen a usar els computadors flexiblement, amb un propòsit
específic i creativament”. Aquest autor també assenyala que integrar curricularment les Tics, és “fer que el curriculum oriente l'ús de les Tics i no que les Tics orienten al curriculum”, “Organitzar les metes del curriculum i les Tics en un tot coordinat i harmònic ”. 

Dockstader assenyala finalment que aquesta integració és el “ús de les Tics vinculat al currículum que no constitueix factor de dispersió en l'aprendre ”.

Finalment, en aquesta mateixa línia, Escudero (1995) assenyala que una pertinent integració curricular de les Tics implica una influència de tots dos: el currículum i les Tics. Açò inclou un procés complex d'acomodació i assimilació entre tots dos, on el currículum exerceix sobre les Tics operacions de reconstrucció.

 Què NO és integració curricular de les Tics?

Per a buidar dubtes, tal vegada siga important aclarir què no és ICT o ben quines pràctiques no implicarien una real integració curricular, tals com:

• Posar computadors en la classe sense capacitar als professors en l'ús

 i la integració curricular de les Tics 3.

• Portar als alumnes al laboratori sense un propòsit curricular clar.
• Substituir 30 minuts de lectura per 30 minuts de treball
amb el computador en temes de lectura
• Proveir programari d'aplicació com a enciclopèdies
electròniques, full de càlcul, base de dades, etc., sense
propòsit curricular algun.
• Usar programes que cobreixen àrees d'interès especial o
expertise tècnic, però que no assemblen amb un àrea
temàtica del curriculum.

Podríem enumerar diverses altres, però la idea és exemplificar accions que impliquen l'ús de les Tics, però que generalment no impliquen una real integració curricular d'aquestes tecnologies.

NIVELLS PER A la INTEGRACIÓ CURRICULAR DE LES TICS

Ampliació Tema 1

Què són les TIC's i quins són els seus inicis?

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) van deslligar una explosió sense precedents de formes de comunicar-se al començament dels anys '90. A partir d'aquí, la Internet va passar de ser un instrument especialitzat de la comunitat científica a ser una xarxa de fàcil ús que va modificar les pautes d'interacció social.

Per Tecnologies de la informació o Tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) s'entén un acabo dilatat empleat per designar el relatiu a la informàtica connectada a Internet, i especialment l'aspecte social d'aquests. Ja que Les noves tecnologies de la informació i comunicació designen alhora un conjunt d'innovacions tecnològiques però també les eines que permeten una redefinició radical del funcionament de la societat; Un bon exemple de la influència dels TIC sobre la societat és el govern electrònic.

En resum les noves tecnologies de la Informació i Comunicació són aquelles eines computacionals i informàtiques que processen, emmagatzemen, sintetitzen, recuperen i presenten informació representada de la més variada forma. És un conjunt d'eines, suports i canals per al tractament i accés a la informació. Constitueixen nous suports i canals per donar forma, registrar, emmagatzemar i difondre continguts informacionales. Alguns exemples d'aquestes tecnologies són la pissarra digital, els blogs, el podcast i, per descomptat, la web.

Per a tot tipus d'aplicacions educatives, les TIC són mitjans i no finalitats. És a dir, són eines i materials de construcció que faciliten l'aprenentatge, el desenvolupament d'habilitats i diferents formes d'aprendre, estils i ritmes dels aprenents.

Quins són els avantatges i desavantatges 

de les Tics?

Si bé és cert que la necessitat de comunicar-se fa mes notori el caràcter indispensable del coneixement sobre les tecnologies d'informació i comunicació i l'aplicació d'aquestes en diferents àmbits de la vida humana, es fa necessari també reconèixer les repercussions que portarà amb si la utilització d'aquestes noves tecnologies ja siguin benèfiques o perjudicials.

A continuació es mostraran algunes dels avantatges i desavantatges que origina l'ocupació de les Tics en el desenvolupament de les activitats humanes.

Avantatges:

Els avantatges recognoscibles entorn de les relacions existents entre l'increment en la producció i difusió de noves tecnologies i les possibilitats que les empreses tenen d'accedir a conèixer-les i utilitzar-les coneixement dels factors endogens i exògens que incideixen en l'apropiació de les innovacions tecnològiques per part de les empreses porta a compte que els processos d'innovació tecnològica poden ser entesos com un procés d'innovació social que mobilitza les capacitats de l'organització, constituint-se en una instància de generació de coneixement que remitent als sabers que es recreen en diferents àrees de l'empresa, en un procés dinàmic, continu i acumulatiu; que modifica i reelabora les competències organitzatives.

Altres avantatges que podem esmentar són les següents:

- brindar grans beneficis i avançaments en salut i educació;

- potenciar a les persones i actors socials, ONG, etc., a través de xarxes de suport i intercanvi i llista de discussió.

- recolzar a les PIME de les persones empresàries locals per presentar i vendre els seus productes a través de la Internet.

- permetre l'aprenentatge interactiu i l'educació a distància.

- impartir nous coneixements per la empleabilidad que requereixen moltes competències (integració, treball en equip, motivació, disciplina, etc.).

- oferir noves formes de treball, com a teletreball

- donar accés al flux de coneixements i informació per millorar les vides de les persones.

- Facilitats

- Exactitud

- Menors riscos

- Menors costos

Desavantatges:

- Els beneficis d'aquesta revolució no estan distribuïts de manera equitativa; juntament amb el creixement de la xarxa Internet ha sorgit un nou tipus de pobresa que separa els països en desenvolupament de la informació. Segons s'afirma en l'informe sobre l'ocupació al món 2001 de la OIT "la vida en el treball en l'economia de la informació", encara que el ràpid desenvolupament de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) constitueix una "revolució en cierns", les disparitats en la seva difusió i utilització impliquen un risc d'ampliació de la ja ampla "bretxa digital" existent entre "els rics i els pobres" tecnològics.

L'internauta típic a escala mundial és home, d'al voltant de 36 anys d'edat, amb educació universitària, ingressos elevats, que viu en una zona urbana i parla anglès. En aquest context, les dones llatinoamericanes han d'enfrontar un doble desafiament per estar incloses i connectades en el desenvolupament del llogaret global de les Tics.

Altres desavantatges que es poden observar en la utilització de les tecnologies d'informació i comunicació són:

Falta de privadesa
Aïllament
Frau
Minva dels llocs de treball

Característiques de les Tics:

Les tecnologies d'informació i comunicació tenen com a característiques principals les següents:

Són de caràcter innovador i creatiu, doncs donen accés ha noves formes de comunicació.
Tenen major influència i beneficia en major proporció a l'àrea educativa ja que la fa més accessible i dinàmica.
Són considerats temes de debat publico i polític, doncs la seva utilització implica un futur prometedor.
Es relacionen amb major freqüència amb l'ús de la Internet i la informàtica.
Afecten a nombrosos àmbits de la ciències humana com la sociologia, la teoria de les organitzacions o la gestió.
A Amèrica Llatina es destaquen amb la seva utilització a les universitats i institucions països com: Argentina i Mèxic, a Europa: Espanya i França.
Les principals noves tecnologies són:
Internet
Robòtica
Computadores de propòsit específic
Diners electrònics
Resulten un gran alleujament econòmic a llarg termini. encara que en el temps d'adquisició resulti una forta inversió.
Constitueixen mitjans de comunicació i adquisició d'informació de tota varietat, inclusivament científica, als quals les persones poden accedir pels seus propis mitjans, és a dir potencien l'educació a distància en la qual és gairebé una necessitat de l'alumne tenir poder arribar a tota la informació possible generalment solament, amb una ajuda mínima del professor.

L'ús de les TIC 

a les aules d'educació primària

L'ús educatiu de les TIC a les aules escolars d'educació primària i secundària ha estat una temàtica específica que, dins del camp de la integració de les TIC a l'educació, ha acaparat un

alt interès tant per part de les administracions educatives com per part de l'àmbit acadèmic.

Aquesta notable atenció sobre la temàtica de diverses administracions educatives es posa de manifest mitjançant iniciatives tals com el finançament d'estudis extensos i exhaustius sobre l'ús educatiu de les TIC a les aules. Alguns dels informes publicats en els últims anys a partir d'aquests estudis adonen de l'ús educatiu de les TIC que es produeix en diferents espais geogràfics: El Projecte Internet Catalunya sobre l'ús d'internet a les escoles de Catalunya (Sigalés, Mominó i Meneses, 2008), l'informe del Ministeri d'Educació i Ciència sobre l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a les aules escolars d'Espanya (MEC, 2007), l'informe sobre les xifres clau de les tecnologies de la informació i la comunicació als centres escolars d'Europa (Comissió Europea, 2004), i l'estudi sobre l'ús de l'ordinador i d'internet a les escoles d'Estats Units (DeBell i Chapman, 2006).

En paral·lel, aquest alt interès sobre les TIC i els seus usos educatius a les aules escolars també es posa de manifest en l'àmbit acadèmic, amb la publicació de múltiples recerques que tenen per objecte d'estudi l'ús educatiu de les TIC a l'educació escolar.

ELEMENTS DEL PLA TIC 

(Exemple de una escola de Educació Primaria de Canaries) 

   

Motius pels quals els professors 

han introduït les TIC a les seves aules

Els professors justifiquen amb raons diverses els motius principals que els han portat a introduir les TIC a les seves aules escolars. Les raons que addueixen són, ordenades de major a menor percentatge: per convenciment i iniciativa pròpia (54,2%), perquè és una prioritat al seu centre que comparteixen (31,6%), perquè algun dels seus col·legues ho feia i estava satisfet amb els resultats (12%), o perquè al seu centre és pràcticament obligatori utilitzar les TIC (2,1%).

La primera raó (convenciment i iniciativa pròpia) és esgrimida per més professors d'educació secundària (62,1%) que d'educació primària (47,6%), per més professors d'escola pública (56%) que d'escola privada (49,5%), i per més homes (59,8%) que dones (49,8%). 

La segona raó (prioritat del centre) és manifestada per més professors d'educació primària (38,5%) que d'educació secundària (23,5%), i per més professors d'escola privada (36%) que d'escola pública (30%).

La tercera raó (influència d'un col·lega) és exposada més per dones (15,7%) que per homes (7,6%).

I la quarta raó (obligatorietat imposada pel centre) resulta més citada per professors d'educació primària (2,9%) que d'educació secundària (1,1%), i també resulta més citada per professors de més de 50 anys (4,8%) que de 30-50 anys (1,4%) o de menys de 30 anys (0,8%).

Els professors que introdueixen les TIC a les seves aules addueixen finalitats de molt diferent naturalesa.

Els propòsits que s'esmenten són, ordenats de major a menor percentatge: com a eina de suport a les activitats que realitzen ell o els seus alumnes mentre imparteix la seva assignatura (68,3%), per realitzar canvis importants en la forma d'impartir les seves classes i de fer treballar als seus alumnes (17,5%), o perquè els seus alumnes aprenguin a utilitzar-les (14,2%).

Tractament de la informació 

i competència digital 

El domini d'aquesta competència suposa l'exercici d'una sèrie de destreses i habilitats que inclouen l'obtenció crítica d'informació utilitzant diferents estratègies i suports, la seva transformació en coneixement i l'adequada transmissió mitjançant un conjunt de recursos que van des de tècniques i llenguatges determinats fins a les possibilitats ofertes per les tecnologies de la informació i la comunicació.

 La competència comporta així mateix fer ús habitual dels recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficaç.
 És per tant, aquella que implica l'ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, la empleabilidad, l'aprenentatge, l'ús del temps lliure, la inclusió i participació en la societat. 

Requereix de coneixements relacionats amb el llenguatge específic bàsic: textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor, així com les seves pautes de decodificación i transferència. Això comporta el coneixement de les principals aplicacions informàtiques. Suposa també l'accés a les fonts i el processament de la informació; i el coneixement dels drets i les llibertats que assisteixen a les persones al món digital.

Igualment precisa del desenvolupament de diverses destreses relacionades amb l'accés a la informació, el processament i ús per a la comunicació, la creació de continguts, la seguretat i la resolució de problemes, tant en contextos formals com no formals i informals. La persona ha de ser capaç de fer un ús habitual dels recursos tecnològics disponibles amb la finalitat de resoldre els problemes reals d'una manera eficient, així com avaluar i seleccionar noves fonts d'informació i innovacions tecnològiques, a mesura que van apareixent, en funció de la seva utilitat per escometre tasques o objectius específics

L'adquisició d'aquesta competència requereix a més actituds i valors que permetin a l'usuari adaptar-se a les noves necessitats establertes per les tecnologies, la seva apropiació i adaptació a les pròpies finalitats i la capacitat d'interaccionar socialment entorn d'elles. Es tracta de desenvolupar una actitud activa, crítica i realista cap a les tecnologies i els mitjans tecnològics, valorant les seves fortaleses i febleses i respectant principis ètics en el seu ús. D'altra banda, la competència digital implica la participació i el treball col·laboratiu, així com la motivació i la curiositat per l'aprenentatge i la millora en l'ús de les tecnologies.

Tema 4. La societ TIC

T4. LA SOCIETAT TIC

Ampliació apartat del tema 1 del llibre:

Característiques de la societat TIC:

- Prou variades, una gran presencia del "mass media" es que la informació esta en multitud de formats.

Esta present en tots els àmbits de la nostra vida.

- Gran quantitat d'informació al nostre abast.

- Continus avanços científics i  tecnològics en tots els camps del saber. El coneixement va renovant-se veloçment.

- La fi de la era industrial. Les tics ens permeten una gran quantitat de moviment. Això en qualsevol par del mon podem dur a terme un treball. Tot i que crea una gran dependència d'aquestes per a realitzar el treball de tots aquells que pertanyen al sector serveis.

- Llibertat de moviment. Porta en si una creixent llibertat de moviment

- Nous entorns laborals. Les noves tecnologies revolucionen l'organització dels entorns laborals i obren grans possibilitat al tele-treball.

QUE SON LES TICS?

• Conjunt de processos i productes derivats de les eines (maquinari i programari), suports i canals de comunicació, relacionats amb l'emmagatzematge, processament i transmissió digitalitzada de la informació.

CARACTERÍSTIQUES DE LES TICS:

• Immaterialitzat
• Deslocalització
• Interactivitat
• Instantaneïtat
• Reproducció ilimitada
• No linealitat (hiperenllaços)
• Interconnexió
• Diversitat/Multiformat (text, imatge, so)

APORTACIONS DE LES TIC's

- Fàcil accés utilitzant qualsevol dels mitjans que tenim al nostre abast

- Instrument per a tot tipus de procés de dades

- Canals de comunicació

- Emmagatzematge de gran quantitats d'informació en petits suports de fàcil transport

- Automatització de tasques 

- Interactivitat els orinadors ens permeten dialogar

- Homogeneïtzació dels codis emprats per al registre de la informació

- Instrument cognitiu que potencia les nostres capacitats mentals. Hi ha estudies que demostren que jugar a videojocs treballa la nostra capacitat espacial, es a dir, treballar en 3D.

LIMITACIONS DE LES TICS
- Problemes tècnics: la gran lluita. Incompatibilitat entre dispositius
- Falta de formació tant dels professors com els alumnes
- Problemes de seguretat: us de https. Circumstancies com el risc que produeixen accessos no autoritzats als ordinadors de les empreses que estan connectats a internet i el possible robatori dels codis de les targetes de crèdit al comprar a botigues d'internet.

- Barreres econòmiques: tot i que ara es mes lleus que abans, encara el preu resulta molt prohibitiu per a moltes families.
- Barreres culturals: L'idioma dominant en el que ve tot es l'anglès.