Què són les TIC's i quins són els seus inicis?
Per Tecnologies de la informació o Tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) s'entén un acabo dilatat empleat per designar el relatiu a la informàtica connectada a Internet, i especialment l'aspecte social d'aquests. Ja que Les noves tecnologies de la informació i comunicació designen alhora un conjunt d'innovacions tecnològiques però també les eines que permeten una redefinició radical del funcionament de la societat; Un bon exemple de la influència dels TIC sobre la societat és el govern electrònic.
En resum les noves tecnologies de la Informació i Comunicació són aquelles eines computacionals i informàtiques que processen, emmagatzemen, sintetitzen, recuperen i presenten informació representada de la més variada forma. És un conjunt d'eines, suports i canals per al tractament i accés a la informació. Constitueixen nous suports i canals per donar forma, registrar, emmagatzemar i difondre continguts informacionales. Alguns exemples d'aquestes tecnologies són la pissarra digital, els blogs, el podcast i, per descomptat, la web.
Per a tot tipus d'aplicacions educatives, les TIC són mitjans i no finalitats. És a dir, són eines i materials de construcció que faciliten l'aprenentatge, el desenvolupament d'habilitats i diferents formes d'aprendre, estils i ritmes dels aprenents.
Quins són els avantatges i desavantatges
de les Tics?
Si bé és cert que la necessitat de comunicar-se fa mes notori el caràcter indispensable del coneixement sobre les tecnologies d'informació i comunicació i l'aplicació d'aquestes en diferents àmbits de la vida humana, es fa necessari també reconèixer les repercussions que portarà amb si la utilització d'aquestes noves tecnologies ja siguin benèfiques o perjudicials.
A continuació es mostraran algunes dels avantatges i desavantatges que origina l'ocupació de les Tics en el desenvolupament de les activitats humanes.
Avantatges:
Els avantatges recognoscibles entorn de les relacions existents entre l'increment en la producció i difusió de noves tecnologies i les possibilitats que les empreses tenen d'accedir a conèixer-les i utilitzar-les coneixement dels factors endogens i exògens que incideixen en l'apropiació de les innovacions tecnològiques per part de les empreses porta a compte que els processos d'innovació tecnològica poden ser entesos com un procés d'innovació social que mobilitza les capacitats de l'organització, constituint-se en una instància de generació de coneixement que remitent als sabers que es recreen en diferents àrees de l'empresa, en un procés dinàmic, continu i acumulatiu; que modifica i reelabora les competències organitzatives.
Altres avantatges que podem esmentar són les següents:
- brindar grans beneficis i avançaments en salut i educació;
- potenciar a les persones i actors socials, ONG, etc., a través de xarxes de suport i intercanvi i llista de discussió.
- recolzar a les PIME de les persones empresàries locals per presentar i vendre els seus productes a través de la Internet.
- permetre l'aprenentatge interactiu i l'educació a distància.
- impartir nous coneixements per la empleabilidad que requereixen moltes competències (integració, treball en equip, motivació, disciplina, etc.).
- oferir noves formes de treball, com a teletreball
- donar accés al flux de coneixements i informació per millorar les vides de les persones.
- Facilitats
- Exactitud
- Menors riscos
- Menors costos
Desavantatges:
- Els beneficis d'aquesta revolució no estan distribuïts de manera equitativa; juntament amb el creixement de la xarxa Internet ha sorgit un nou tipus de pobresa que separa els països en desenvolupament de la informació. Segons s'afirma en l'informe sobre l'ocupació al món 2001 de la OIT "la vida en el treball en l'economia de la informació", encara que el ràpid desenvolupament de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) constitueix una "revolució en cierns", les disparitats en la seva difusió i utilització impliquen un risc d'ampliació de la ja ampla "bretxa digital" existent entre "els rics i els pobres" tecnològics.
L'internauta típic a escala mundial és home, d'al voltant de 36 anys d'edat, amb educació universitària, ingressos elevats, que viu en una zona urbana i parla anglès. En aquest context, les dones llatinoamericanes han d'enfrontar un doble desafiament per estar incloses i connectades en el desenvolupament del llogaret global de les Tics.
Altres desavantatges que es poden observar en la utilització de les tecnologies d'informació i comunicació són:
Falta de privadesa
Aïllament
Frau
Minva dels llocs de treball
Característiques de les Tics:
Són de caràcter innovador i creatiu, doncs donen accés ha noves formes de comunicació.
Tenen major influència i beneficia en major proporció a l'àrea educativa ja que la fa més accessible i dinàmica.
Són considerats temes de debat publico i polític, doncs la seva utilització implica un futur prometedor.
Es relacionen amb major freqüència amb l'ús de la Internet i la informàtica.
Afecten a nombrosos àmbits de la ciències humana com la sociologia, la teoria de les organitzacions o la gestió.
A Amèrica Llatina es destaquen amb la seva utilització a les universitats i institucions països com: Argentina i Mèxic, a Europa: Espanya i França.
Les principals noves tecnologies són:
Internet
Robòtica
Computadores de propòsit específic
Diners electrònics
Resulten un gran alleujament econòmic a llarg termini. encara que en el temps d'adquisició resulti una forta inversió.
Constitueixen mitjans de comunicació i adquisició d'informació de tota varietat, inclusivament científica, als quals les persones poden accedir pels seus propis mitjans, és a dir potencien l'educació a distància en la qual és gairebé una necessitat de l'alumne tenir poder arribar a tota la informació possible generalment solament, amb una ajuda mínima del professor.
L'ús de les TIC
a les aules d'educació primària
L'ús educatiu de les TIC a les aules escolars d'educació primària i secundària ha estat una temàtica específica que, dins del camp de la integració de les TIC a l'educació, ha acaparat un
alt interès tant per part de les administracions educatives com per part de l'àmbit acadèmic.
Aquesta notable atenció sobre la temàtica de diverses administracions educatives es posa de manifest mitjançant iniciatives tals com el finançament d'estudis extensos i exhaustius sobre l'ús educatiu de les TIC a les aules. Alguns dels informes publicats en els últims anys a partir d'aquests estudis adonen de l'ús educatiu de les TIC que es produeix en diferents espais geogràfics: El Projecte Internet Catalunya sobre l'ús d'internet a les escoles de Catalunya (Sigalés, Mominó i Meneses, 2008), l'informe del Ministeri d'Educació i Ciència sobre l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a les aules escolars d'Espanya (MEC, 2007), l'informe sobre les xifres clau de les tecnologies de la informació i la comunicació als centres escolars d'Europa (Comissió Europea, 2004), i l'estudi sobre l'ús de l'ordinador i d'internet a les escoles d'Estats Units (DeBell i Chapman, 2006).
En paral·lel, aquest alt interès sobre les TIC i els seus usos educatius a les aules escolars també es posa de manifest en l'àmbit acadèmic, amb la publicació de múltiples recerques que tenen per objecte d'estudi l'ús educatiu de les TIC a l'educació escolar.
ELEMENTS DEL PLA TIC
(Exemple de una escola de Educació Primaria de Canaries)
Motius pels quals els professors
han introduït les TIC a les seves aules
Els professors justifiquen amb raons diverses els motius principals que els han portat a introduir les TIC a les seves aules escolars. Les raons que addueixen són, ordenades de major a menor percentatge: per convenciment i iniciativa pròpia (54,2%), perquè és una prioritat al seu centre que comparteixen (31,6%), perquè algun dels seus col·legues ho feia i estava satisfet amb els resultats (12%), o perquè al seu centre és pràcticament obligatori utilitzar les TIC (2,1%).
La primera raó (convenciment i iniciativa pròpia) és esgrimida per més professors d'educació secundària (62,1%) que d'educació primària (47,6%), per més professors d'escola pública (56%) que d'escola privada (49,5%), i per més homes (59,8%) que dones (49,8%).
La segona raó (prioritat del centre) és manifestada per més professors d'educació primària (38,5%) que d'educació secundària (23,5%), i per més professors d'escola privada (36%) que d'escola pública (30%).
La tercera raó (influència d'un col·lega) és exposada més per dones (15,7%) que per homes (7,6%).
I la quarta raó (obligatorietat imposada pel centre) resulta més citada per professors d'educació primària (2,9%) que d'educació secundària (1,1%), i també resulta més citada per professors de més de 50 anys (4,8%) que de 30-50 anys (1,4%) o de menys de 30 anys (0,8%).
Els professors que introdueixen les TIC a les seves aules addueixen finalitats de molt diferent naturalesa.
Els propòsits que s'esmenten són, ordenats de major a menor percentatge: com a eina de suport a les activitats que realitzen ell o els seus alumnes mentre imparteix la seva assignatura (68,3%), per realitzar canvis importants en la forma d'impartir les seves classes i de fer treballar als seus alumnes (17,5%), o perquè els seus alumnes aprenguin a utilitzar-les (14,2%).
Tractament de la informació
i competència digital
El domini d'aquesta competència suposa l'exercici d'una sèrie de destreses i habilitats que inclouen l'obtenció crítica d'informació utilitzant diferents estratègies i suports, la seva transformació en coneixement i l'adequada transmissió mitjançant un conjunt de recursos que van des de tècniques i llenguatges determinats fins a les possibilitats ofertes per les tecnologies de la informació i la comunicació.
La competència comporta així mateix fer ús habitual dels recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficaç.
És per tant, aquella que implica l'ús creatiu, crític i segur de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir els objectius relacionats amb el treball, la empleabilidad, l'aprenentatge, l'ús del temps lliure, la inclusió i participació en la societat.
Requereix de coneixements relacionats amb el llenguatge específic bàsic: textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor, així com les seves pautes de decodificación i transferència. Això comporta el coneixement de les principals aplicacions informàtiques. Suposa també l'accés a les fonts i el processament de la informació; i el coneixement dels drets i les llibertats que assisteixen a les persones al món digital.
Igualment precisa del desenvolupament de diverses destreses relacionades amb l'accés a la informació, el processament i ús per a la comunicació, la creació de continguts, la seguretat i la resolució de problemes, tant en contextos formals com no formals i informals. La persona ha de ser capaç de fer un ús habitual dels recursos tecnològics disponibles amb la finalitat de resoldre els problemes reals d'una manera eficient, així com avaluar i seleccionar noves fonts d'informació i innovacions tecnològiques, a mesura que van apareixent, en funció de la seva utilitat per escometre tasques o objectius específics
L'adquisició d'aquesta competència requereix a més actituds i valors que permetin a l'usuari adaptar-se a les noves necessitats establertes per les tecnologies, la seva apropiació i adaptació a les pròpies finalitats i la capacitat d'interaccionar socialment entorn d'elles. Es tracta de desenvolupar una actitud activa, crítica i realista cap a les tecnologies i els mitjans tecnològics, valorant les seves fortaleses i febleses i respectant principis ètics en el seu ús. D'altra banda, la competència digital implica la participació i el treball col·laboratiu, així com la motivació i la curiositat per l'aprenentatge i la millora en l'ús de les tecnologies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada