Amplicació Tema 12

AMPLICACIÓ TEMA 12: LINUX

Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat, la primera, és que és lliure, açò significa que no hem de pagar ningun tipus de llicència a cap casa desenvolupadora de programari per l'ús del mateix, la segona, és que el sistema ve acompanyat del codi font.

El sistema ho formen el nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes / biblioteques que fan possible la seua utilització. Molts d'aquests programes i biblioteques han sigut possibles gràcies al projecte GNU, per açò mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux, per a ressaltar que el sistema ho formen tant el nucli com a gran part del programari produït pel projecte GNU.

Linux es distribueix sota la GNU General Public License per tant, el codi font ha d'estar sempre accessible i qualsevol modificació o treball derivat ha de tenir aquesta llicència.

El sistema ha sigut dissenyat i programat per multitud de programadors al voltant del món. El nucli del sistema segueix en continu desenvolupament sota la coordinacion de Linus Torvalds, la persona de la qual partio la idea d'aquest projecte, a principis de la dècada dels noranta. Avui en dia, grans compañias, com a IBM, SUN, HP, Novell i RedHat, entre moltes altres, aporten a Linux grans ajudes tant econòmiques com de codi.

Dia a dia, més i més programes i aplicacions estan disponibles per a aquest sistema, i la qualitat dels mateixos augmenta de versió a versió. La gran majoria dels mateixos vénen acompanyats del codi font i es distribueixen generalment sota els terminos de llicència de la GNU General Public License.

Més i més cases de programari comercial distribueixen els seus productes per a Linux i la presència del mateix en empreses augmenta constantment per l'excel·lent relació qualitat-preu que s'aconsegueix amb Linux.

Les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar Linux són Intel 386-, 486-, Pentium, Pentium Pro, Pentium II/III/IV, IA-64, Amd 5x86, Amd64, Cyrix i Motorola 68020,IBM S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MIPS, PowerPC, SPARC i UltraSPARC. A més no és dificil trobar nous projectes portant Linux a noves arquitexturas.

CARACTERÍSTIQUES:

Llista de les característiques més importants de GNU/LINUX:

• Multitarea: La paraula multitarea descriu l'habilitat d'executar diversos programes al mateix temps. LINUX utilitza la trucada multitarea preeventiva,la qual assegura que tots els programes que es estan utilitzant en un moment donat seran executats, sent el sistema operatiu l'encarregat de cedir temps de microprocessador a cada programa.
• Multiusuario:Molts usuaris usant la mateixa maquina al mateix temps.
• Multiplataforma: Les plataformes en les quals al principi es pot utilitzar Linux són 386-, 486-. Pentium, Pentium Pro, Pentium II,Amiga i Atari, tambien existeixen versions per a la seua utilizacion en altres plataformes, com amd64, Alpha, ARM, MIPS, PowerPC i SPARC.
• Multiprocessador: Suport per a sistemes amb mes d'un processador aquesta disponible per a Intel, AMD i SPARC.
• Funciona en manera protegida 386.
• Protecció de la memòria entre processos, de manera que un d'ells no puga penjar el sistema.
• Càrrega d'executables per demanda: Linux només llig del disc aquelles parts d'un programa que estan sent usades actualment.
• Política de còpia en escriptura per a la compartició de pàgines entre executables: açò significa que diversos processos poden usar la mateixa zona de memòria per a executar-se. Quan algun intenta escriure en aqueixa memòria, la pàgina (4Kb de memòria) es copia a un altre lloc. Aquesta política de còpia en escriptura té dos beneficis: augmenta la velocitat i redueix l'ús de memòria.
• Memòria virtual usant paginació (sense intercanvi de processos complets) a disc: A una partició en el sistema d'arxius, amb la possibilitat d'afegir més àrees d'intercanvi sobre la marxa.
• La memòria es gestiona com un recurs unificat per als programes d'usuari i per al caché de disc, de tal forma que tota la memòria lliure pot ser usada per a caché i aquesta pugues al seu torn ser reduïda quan s'executen grans programes.
• Llibreries compartides de càrrega dinàmica (DLL's) i llibreries estàtiques.
• Es realitzen bolcats d'estat (core dumps) per a possibilitar les anàlisis post-mortem, permetent l'ús de depuradors sobre els programes no solament en execució sinó també després d'avortar aquests per qualsevol motiu.
• Compatible amb POSIX, System V i BSD a nivell font.
• Emulació de iBCS2, quasi completament compatible amb SCO, SVR3 i SVR4 a nivell binari.
• Tot el codi font està disponible, incloent el nucli complet i tots els drivers, les eines de desenvolupament i tots els programes d'usuari; a més tot açò es pot distribuir lliurement. Hi ha alguns programes comercials que estan sent oferits per a Linux actualment sense codi font, però tot el que ha sigut gratuït segueix sent gratuït.
• Control de tasques POSIX.
• Pseudo-terminals (pty's).
• Emulació de 387 en el nucli, de tal forma que els programes no hagen de fer la seua pròpia emulació matemàtica. Qualsevol màquina que execute Linux semblarà dotada de coprocessador matemàtic. Per descomptat, si l'ordinador ja té una FPU (unitat de coma flotant), aquesta serà usada en lloc de l'emulació, podent fins i tot compilar el teu propi kernel sense l'emulació matemàtica i aconseguir un xicotet estalvi de memòria.
• Suport per a molts teclats nacionals o adaptats i és bastant fàcil afegir nous dinàmicament.
• Consoles virtuals múltiples: diverses sessions de login a través de la consola entre les quals es pot canviar amb les combinacions adequades de tecles (totalment independent del maquinari de video). Es creen dinàmicament i pots tenir fins a 64.
• Suport per a diversos sistemes d'arxiu comuns, incloent minix-1, Xenix i tots els sistemes d'arxiu típics de System V, i té un avançat sistema d'arxius propi amb una capacitat de fins a 4 Tb i noms d'arxius de fins a 255 caràcters de longitud.
• Accés transparent a particions MS-DOS (o a particions US/2 FAT) mitjançant un sistema d'arxius especial: no és necessari cap comando especial per a usar la partició MS-DOS, aquesta sembla un sistema d'arxius normal d'Unix (excepte per algunes restriccions en els noms d'arxiu, permisos, i aqueixes coses). Les particions comprimides de MS-DOS 6 no són accessibles en aquest moment, i no s'espera que el siguen en el futur. El suport per a VFAT, FAT32 (WNT, Windows 95/98) es troba suportat des de la version 2.0 del nucleo i el NTFS de WNT des de la version 2.2 (Est ultime solament en manera lectura).
• Suport en només lectura de HPFS-2 de l'US/2 2.1
• Sistema d'arxius de CD-ROM que llig tots els formats estàndard de CD-ROM.
• TCP/IP, incloent ssh, ftp, telnet, NFS, etc.
• Appletalk.
• Programari client i servidor Netware.
• Lan Manager / Windows Native (SMB), programari client i servidor.
• Diversos protocols de xarxa inclosos en el kernel: TCP, IPv4, IPv6, AX.25, X.25, IPX, DDP, Netrom, etc.

EL KERNEL DE LINUX 4.1 ES LTS:

Estem bastant acostumats a parlar de LTS (Long Term Support), sobretot els usuaris de Ubuntu o derivats, però dins del nostre sistema operatiu preferit hi ha un altre àmbit en el qual també s'utilitza el suport estès i és gens menys que en el kernel. És que des de fa temps hi ha un projecte, llançat per la Fundació Linux i des d'on ara ens avisen que el kernel de Linux 4.1 serà una versió LTS.

Així ho ha informat Greg Kroah-Hartman, un destacat desenvolupador que és l'encarregat del manteniment de les branques d'aquest projecte anomenat LTSi (Long Term Support Initiative), alguna cosa que a més ha sigut confirmat per la Fundació en afirmar que el kernel de Linux 4.1 serà la versió LTS d'enguany 2015.

PERO LINUX NO ES PERFECTE:

Com crerar virus, infectar equips remots, 

activar y graba webcam amb Kali Linux